COL·LAPSE TRAQUEAL EN GOSSOS

Causes i solucions

El col·lapse traqueal és una malaltia respiratòria freqüent en gossos, sobretot en races petites com Pomerània, Bichón, Chihuahua, Caniche, Yorkie i Shih Tzu. Consisteix al estrenyiment de la tràquea, impedint el pas normal de l’aire i generant dificultat respiratòria.

La tràquea és un tub que porta aire des de la laringe fins als bronquis i els pulmons. La seva estructura està dissenyada per mantenir-se oberta i rígida durant la respiració.

Estructura de la tràquea

Imagina la tràquea com un tub flexible compost per:

Anells de cartílag amb forma de “C”
- Són estructures semicirculars fetes de cartílag hialí.
- El Dan suport i eviten que el tub es tanqui quan el gos inspira.
Membrana dorsal
- És la part “oberta” de la C, formada per múscul i teixit connectiu.
- Es diu múscul traqueal dorsal i ajuda a ajustar el diàmetre de la tràquea.
Revestiment intern
- Una mucosa que produeix secrecions i ajuda a filtrar partícules i patògens.

En condicions normals, aquests components funcionen en conjunt per mantenir la via aèria ferm i estable.

Per què es col·lapsa la tràquea?

El col·lapse passa quan els anells traqueals perden rigidesa. En lloc de ser ferms com un tub, es tornen més tous i plànols.

La causa principal: debilitament del cartílag

Els anells estan fets de cartílag hialí. En gossos predisposats:

El cartílag es degenera.
Perd contingut de glicosaminoglicans i condroïtí sulfat, substàncies que li donen fermesa.
Com a resultat, l’anell que hauria de tenir forma de “C” s’esclafa i es torna gairebé pla, com una “i”.

Això genera que la tràquea s’estrenyi parcialment o totalment quan el gos respira.

Mecanisme del col·lapse

Al col·lapse cervical (part del coll), la tràquea es tanca més durant la inspiració.
Al col·lapse toràcic (dins del pit), es tanca més durant la espiració.

Això passa perquè la pressió de l’aire canvia a cada fase respiratòria, empenyent la membrana dorsal cap endins quan el cartílag ja no pot sostenir l’estructura.

Causes principals

Debilitat congènita del cartílag traqueal (molt comú en races miniatura).
Inflamació crònica de les vies respiratòries, per al·lèrgies, infeccions o irritants ambientals.
Obesitat, que augmenta la pressió sobre la via aèria.
Tirada excessiva del collaret, especialment en gossos que jalen molt durant les passejades.

Símptomes més comuns

Tos seca i ronca, comunament descrita com “tos d’oca”.
Dificultat per respirar, especialment després dexercici o excitació.
Episodis de panteix o sons respiratoris anormals.
Intolerància a l’exercici.
En casos avançats: cianosi (llengua blavosa) o episodis de desmai.

El col·lapse es classifica normalment en quatre graus, basant-se en la reducció del diàmetre de la tràquea:

Grau I – Lleuger
- La tràquea s’aplana menys del 25% del diàmetre normal.
- Pot haver-hi tos ocasional, especialment amb exercici o estrès, però el gos generalment respira bé en repòs.
Grau II – Moderat
- Aixafament del 25–50% del diàmetre de la tràquea.
- Tos més freqüent, respiració sorollosa i lleugera dificultat en respirar.
- Sol requerir tractament mèdic i canvis en estil de vida.
Grau III – Greu
- Col·lapse del 50–75% del diàmetre.
- Dificultat respiratòria notable, tos intensa i episodis d’“ofec”.
- Pot ser necessària cirurgia o col·locació de stent traqueal per millorar la respiració.
Grau IV – Molt sever / complet
- La tràquea col·lapsa més del 75%, arribant gairebé a tancar-se.
- El gos té problemes respiratoris greus, fins i tot en repòs, i el risc de complicacions és alt.
- El tractament quirúrgic sol ser imprescindible, juntament amb cures mèdiques i monitoratge intensiu.

Diagnòstic

Detectar un col·lapse traqueal requereix avaluar tant els símptomes del gos com confirmar la feblesa de la tràquea amb estudis específics d’imatge.

Per confirmar el diagnòstic i determinar la gravetat, se solen usar:

Radiografies de coll i tòrax: permeten veure la tràquea i detectar zones col·lapsades, encara que en alguns casos el col·lapse és intermitent i pot no aparèixer.
Fluoroscòpia (radiografia en moviment): mostra com es comporta la tràquea durant la respiració, sent més precisa per a col·lapses lleus o dinàmics.
Endoscòpia traqueal: el veterinari introdueix un petit endoscopi per la boca per observar directament la tràquea, avaluar l’extensió del col·lapse i cercar inflamació o secrecions.

Alguns gossos poden tenir bronquitis crònica, col·lapse bronquial o problemes cardíacs que empitjoren els símptomes.
Es poden fer anàlisis de sang, ecocardiograma o radiografies addicionals per descartar aquestes malalties i planificar el millor tractament.

Opcions terapèutiques

El tractament mèdic és la primera elecció a la majoria dels gossos, especialment en col·lapses grau I i II i molts de Grau III.

Antiinflamatoris corticosteroides (o alternatives)
Redueixen la inflamació de la mucosa traqueal, disminueixen la tos i el dolor. El seu ús ha de ser controlat per evitar efectes secundaris.
Broncodilatadors
Ajuden a obrir les vies respiratòries més petites (bronquis), alleujant la sensació d’ofec.
Antitussius
Indispensables en casos de tos intensa. Trenquen el “cercle viciós” tos → irritació → més tos.
antibiòtics (si hi ha infecció)
En casos on es detecta traqueïtis bacteriana o mucositat infectada.
Control del pes
L’obesitat empitjora molt els símptomes, per la qual cosa la reducció de pes és part del tractament.
Mesures ambientals
- Evitar fum, perfums, aerosols, pols.
- Evitar excitació excessiva i exercici intens.
- Usar sempre arnès en lloc de collaret per no comprimir la tràquea.

Aquest tractament pot ser suficient per controlar els símptomes durant mesos o anys en molts casos.

La cirurgia es recomana quan el tractament mèdic no és suficient, o en gossos amb col·lapses grau III–IV amb dificultat respiratòria constant.

Hi ha dos enfocaments principals: pròtesis externes i stents intratraqueals.

STENT INTRATRAQUEAL

És la tècnica més utilitzada avui dia, especialment per a col·lapse toràcic o de diversos segments.

El stent es una malla metàl·lica autoexpandible que es col·loca dins de la tràquea mitjançant endoscòpia o fluoroscòpia.
Un cop desplegat, el stent manté obert el conducte i evita que la membrana dorsal s’enfonsi.
El procediment és ràpid, de recuperació més curta i útil en col·lapses avançats.

Avantatges:

Ideal per a col·lapses llargs o que inclouen la porció intratoràcica.
Millora immediata de la capacitat respiratòria a molts gossos.
Minimitza la invasió quirúrgica.

Complicacions: són freqüents. Predisposa a infeccions respiratòries, pot generar rebuig, es pot trencar i de vegades s’ha de reemplaçar al llarg dels anys.

Tot i així, per a gossos amb col·lapse sever, el stent sol ser la opció que ofereix més qualitat de vida.

ANELLS O PRÒTESIS EXTRATRAQUEALS

Aquests es col·loquen per fora de la tràquea per sostenir-la i mantenir-la oberta.

Usats sobretot per a col·lapse cervical (a la part del coll).
Se suturen al voltant dels anells traqueals debilitats per tornar-los rigidesa.
El seu avantatge és que no es col·loquen dins el lumen respiratori, per tant, no interfereixen amb el flux d’aire.
El seu desavantatge: no es poden fer servir a la part intratoràcica (dins del pit).
Requereixen anestèsia i una cirurgia més invasiva.

Indicats a:
Gossos joves o de mitjana edat amb col·lapse localitzat a la zona cervical.