Carrer Roquetes, 6 – 08960 Sant Just Desvern
El diafragma és un múscul en forma de cúpula que separa el tòrax (on hi ha els pulmons i el cor) de l’abdomen (on hi ha el fetge, l’estómac, els intestins, etc.).
Quan hi ha una ruptura o defecte en el diafragma, la pressió negativa intratoràcica afavoreix que els òrgans abdominals passin cap a la cavitat toràcica. Això interfereix amb la respiració i pot comprimir el cor o els pulmons. És el que anomenem hèrnia diafragmàtica.
Hi ha dos tipus principals:
Hernia diafragmàtica traumàtica
És la més comuna en gats. Generalment passa després d’un cop fort, com un atropellament o una caiguda des d’una altura elevada. L’impacte pot trencar el diafragma i permetre que els òrgans “migrin” cap al tòrax.
Hernia diafragmàtica congènita
És menys freqüent i està present des del naixement. En aquest cas, el diafragma no es forma correctament durant el desenvolupament fetal. Dins d’aquest grup hi ha la hernia peritoneo-pericàrdica, on els òrgans abdominals passen al sac que envolta el cor.
Els signes poden variar segons la gravetat i els òrgans desplaçats, però els més típics són:
Dificultat per respirar o respiració ràpida.
Postura encorbada o amb el coll estirat (per intentar respirar millor).
Mucoses pàl·lides o blavoses (per manca d’oxigen).
Vòmits o falta d’apetit.
Letargia i debilitat.
Abdomen “buit” o més tou del normal.
En casos crònics: pèrdua de pes o intolerància a l’exercici.
En alguns gats, els símptomes poden aparèixer hores o fins i tot dies després del trauma, per això és vital portar el gat al veterinari després de qualsevol accident, encara que sembli “bé”.
Es pot sospitar una hernia diafragmàtica basant-se en la història clínica (per exemple, un atropellament) i els signes respiratoris.
Les proves més utilitzades són:
Radiografia de tòrax i abdomen: permet veure els òrgans desplaçats i el contorn del diafragma.
Ecografia: ajuda a confirmar quins òrgans estan herniats.
TAC o tomografia computada: en casos complexos, per planificar la cirurgia amb més precisió.
L’única solució definitiva sol ser quirúrgica.
L’objectiu és recol·locar els òrgans a l’abdomen i reparar el diafragma.
Abans de la cirurgia, el gat ha de estabilitzar-se: oxigenació, fluids intravenosos i control del xoc. Una anestèsia segura és fonamental, ja que aquests pacients poden tenir la funció respiratòria compromesa.
Després de l’operació, el gat ha de romandre hospitalitzat diversos dies amb control del dolor, oxigenoteràpia i vigilància contínua.
Gat de 5 mesos amb hèrnia diafragmàtica traumàtica. S’observa contingut abdominal a la cavitat toràcica.
Mateix pacient després de la cirurgia correctiva. Òrgans recolocats a ala cavitat abdominal.
El pronòstic és bo quan el diagnòstic i la cirurgia es realitzen a temps.
En casos crònics o quan hi ha danys en òrgans vitals, el pronòstic pot ser més reservat.
Els gats joves i sense complicacions pulmonars solen recuperar-se completament i portar una vida normal.
Si el teu gat pateix un cop o caiguda, porta’l al veterinari encara que no mostri signes evidents.
Evita que surti al carrer sense control, especialment si vius a prop de carreteres.
La detecció precoç i el tractament ràpid marquen la diferència.
De 9:00 a 20:00 h
Urgències 24h
Carrer Roquetes, 6
08960 Sant Just Desvern
Medicina interna
Cirurgia
Diagnòstic per imatge
Ortopèdia i traumatologia
Hospitalització i UCI
Dermatologia
Anàlisis de laboratori
Neurologia
Oncologia
Cardiologoa
Rehabilitació
Teràpies regeneratives
Etologia
Oftalmologia
Urgències 24h