(+34) 934 990 648 (24h)
info@hvdesvern.com

Carrer Roquetes, 6 – 08960 Sant Just Desvern

OPCIONS DE SUPORT NUTRICIONALS EN MEDICINA FELINA

Què fer quan un gat deixa de menjar?

L’anorèxia en gats és un motiu de consulta molt freqüent a la clínica veterinària. A diferència dels gossos, els gats no poden passar períodes llargs sense ingerir aliment: si no mengen durant més de 48 hores, corren un risc molt alt de desenvolupar lipidosi hepàtica, una malaltia greu i potencialment mortal.

Per això, en pacients felins la nutrició no és un complement, sinó part essencial del tractament mèdic.

En aquest article repassem què pot passar quan un gat deixa de menjar, quines opcions de suport nutricional tenim i quins són els avantatges i inconvenients de cadascuna.

Què passa quan un gat deixa de menjar?

Quan un gat entra en dejuni, el seu organisme comença a mobilitzar el greix corporal com a font d’energia. El fetge és l’òrgan encarregat de processar aquest greix, però en els gats aquest mecanisme és poc eficient: la grassa s’acumula dins les cèl·lules hepàtiques i apareix la lipidosi hepàtica.

Això pot generar:

  • Icterícia (mucoses groguenques)

  • Debilitat marcada i apatia

  • Vòmits i manca de gana persistent

  • Alteració greu de la funció hepàtica

El cercle viciós és clar: el gat no menja → desenvolupa lipidosi → se sent pitjor → continua sense menjar.

Trencar aquest cercle amb suport nutricional precoç és fonamental.

Quines opcions hi ha?

La tècnica escollida dependrà de l’estat del pacient, de la causa de l’anorèxia i de la durada prevista del suport nutricional.

1. Sonda nasogàstrica (SNG)

S’introdueix mitjançant una petita cirurgia a la part lateral del coll, fins l’esòfag. 

Avantatges

  • Col·locació relativament ràpida i poc invasiva.

  • Es pot fer sense anestèsia general (sovint només amb sedació lleugera).

  • Útil en casos de curta durada (dies).

Inconvenients

  • Només permet dietes líquides i molt diluïdes → aportació calòrica limitada.

  • Pot resultar incòmoda, alguns gats intenten treure-se-la.

  • Risc de vòmits o mala col·locació.

👉 Indicada en pacients hospitalitzats en què s’espera una recuperació de la gana en poc temps.

sonda nasogastrica gato para soporte nutricional

2. Sonda esofàgica (SE)

S’introdueix mitjançant una petita cirurgia al costat del coll, fins a l’esòfag.

Avantatges

  • Molt més còmoda a llarg termini (sovint ben tolerada fins i tot a casa).

  • Permet administrar dietes completes i més denses.

  • També facilita donar medicaments líquids o triturats.

  • Els cuidadors poden aprendre a alimentar el gat al domicili.

Inconvenients

  • Necessita anestèsia general per col·locar-la.

  • Pot causar infeccions locals si no es manté una bona higiene de la zona.

👉 És l’opció més utilitzada quan el gat necessitarà suport nutricional durant setmanes.

 

3. Nutrició parenteral (NP)

Consisteix a administrar nutrients directament al torrent sanguini a través d’una via intravenosa i solucions especials.

Avantatges

  • No depèn del tracte digestiu: indicada en casos de vòmits incontrolables, pancreatitis greu, obstruccions intestinals o postcirurgia complexa.

  • Pot aportar energia, proteïnes i lípids de manera equilibrada.

Inconvenients

  • Cost elevat i disponibilitat limitada.

  • Requereix hospitalització i monitorització constant.

  • Risc d’infeccions relacionades amb el catèter i complicacions metabòliques.

👉 S’utilitza com a últim recurs quan no és possible emprar el sistema digestiu.

Conclusions

En gats, mai hem d’esperar que “ja menjaran quan vulguin”. Un període de dejuni prolongat pot desencadenar complicacions greus com la lipidosi hepàtica.

El suport nutricional precoç és una eina clau del tractament mèdic. Escollir la tècnica adequada dependrà de la situació clínica del pacient i dels recursos disponibles.

Com a veterinaris, hem de transmetre als cuidadors la importància de no subestimar l’anorèxia felina i explicar de manera clara quines opcions tenim per garantir una alimentació segura i eficaç.

sonda esofagica gato anorexico