Carrer Roquetes, 6 – 08960 Sant Just Desvern
L’anorèxia en gats és un motiu de consulta molt freqüent a la clínica veterinària. A diferència dels gossos, els gats no poden passar períodes llargs sense ingerir aliment: si no mengen durant més de 48 hores, corren un risc molt alt de desenvolupar lipidosi hepàtica, una malaltia greu i potencialment mortal.
Per això, en pacients felins la nutrició no és un complement, sinó part essencial del tractament mèdic.
En aquest article repassem què pot passar quan un gat deixa de menjar, quines opcions de suport nutricional tenim i quins són els avantatges i inconvenients de cadascuna.
Quan un gat entra en dejuni, el seu organisme comença a mobilitzar el greix corporal com a font d’energia. El fetge és l’òrgan encarregat de processar aquest greix, però en els gats aquest mecanisme és poc eficient: la grassa s’acumula dins les cèl·lules hepàtiques i apareix la lipidosi hepàtica.
Això pot generar:
Icterícia (mucoses groguenques)
Debilitat marcada i apatia
Vòmits i manca de gana persistent
Alteració greu de la funció hepàtica
El cercle viciós és clar: el gat no menja → desenvolupa lipidosi → se sent pitjor → continua sense menjar.
Trencar aquest cercle amb suport nutricional precoç és fonamental.
S’introdueix mitjançant una petita cirurgia a la part lateral del coll, fins l’esòfag.
Avantatges
Col·locació relativament ràpida i poc invasiva.
Es pot fer sense anestèsia general (sovint només amb sedació lleugera).
Útil en casos de curta durada (dies).
Inconvenients
Només permet dietes líquides i molt diluïdes → aportació calòrica limitada.
Pot resultar incòmoda, alguns gats intenten treure-se-la.
Risc de vòmits o mala col·locació.
Indicada en pacients hospitalitzats en què s’espera una recuperació de la gana en poc temps.
S’introdueix mitjançant una petita cirurgia al costat del coll, fins a l’esòfag.
Avantatges
Molt més còmoda a llarg termini (sovint ben tolerada fins i tot a casa).
Permet administrar dietes completes i més denses.
També facilita donar medicaments líquids o triturats.
Els cuidadors poden aprendre a alimentar el gat al domicili.
Inconvenients
Necessita anestèsia general per col·locar-la.
Pot causar infeccions locals si no es manté una bona higiene de la zona.
👉 És l’opció més utilitzada quan el gat necessitarà suport nutricional durant setmanes.
Consisteix a administrar nutrients directament al torrent sanguini a través d’una via intravenosa i solucions especials.
Avantatges
No depèn del tracte digestiu: indicada en casos de vòmits incontrolables, pancreatitis greu, obstruccions intestinals o postcirurgia complexa.
Pot aportar energia, proteïnes i lípids de manera equilibrada.
Inconvenients
Cost elevat i disponibilitat limitada.
Requereix hospitalització i monitorització constant.
Risc d’infeccions relacionades amb el catèter i complicacions metabòliques.
👉 S’utilitza com a últim recurs quan no és possible emprar el sistema digestiu.
En gats, mai hem d’esperar que “ja menjaran quan vulguin”. Un període de dejuni prolongat pot desencadenar complicacions greus com la lipidosi hepàtica.
El suport nutricional precoç és una eina clau del tractament mèdic. Escollir la tècnica adequada dependrà de la situació clínica del pacient i dels recursos disponibles.
Com a veterinaris, hem de transmetre als cuidadors la importància de no subestimar l’anorèxia felina i explicar de manera clara quines opcions tenim per garantir una alimentació segura i eficaç.
De 9:00 a 20:00 h
Urgències 24h
Carrer Roquetes, 6
08960 Sant Just Desvern
(+34) 934 990 648 (24h)
info@hvdesvern.com
Medicina interna
Cirurgia
Diagnòstic per imatge
Ortopèdia i traumatologia
Hospitalització i UCI
Dermatologia
Anàlisis de laboratori
Neurologia
Oncologia
Cardiologoa
Rehabilitació
Teràpies regeneratives
Etologia
Oftalmologia
Urgències 24h